Postparto

Els infants necessiten llet,
sí.
Però encara necessiten més ser estimats,
i rebre carícies.
Sentir olors....
Sentir olors és percebre, per mitjà del nas, el món que s'estén més enllà de l'abast de la mà.
Sentir-hi és arribar encara més lluny.
I veure-hi, oh!...veure-hi és acariciar amb els ulls l'univers que s'estén a milers de llegües al voltant.
Cada sentit ens explica un món. El seu món. I després es combinen.
Cada sentit empeny les fronteres una mica més lluny i fa que l'univers sigui més gran, més variat i més ric.
Però tot va començar amb el tacte, simplement amb el tacte.
El llenguatge que és tan savi, encara en guarda el record:
"Cal tenir tacte....
Aquestes coses s'han de fer amb molt de tacte..."
En els infants la pell és molt important.
És el primer sentit.
El que ho copsa tot.
Sí, s'ha de vigilar la pell, nodrir-la.
Amb AMOR.
Portar-los a coll, gronxar-los, acariciar-los, agafar-los, fer-los fregues, és per als nens
tant indispensable o més que les vitamines, les sals minerals i les proteïnes.
Si el priven de tot això
i de l'olfacte, de l'escalfor
i d'aquella veu
que coneix tan bé,
el nen, encara que estigui fart de llet, es morira
de gana.

Frédérick Leboyer.