El naixement d'un bebé, sobre tot quan és esperat, genera un estat d'alegría i d'il.lusions en la família i el seu entorn poc habituals.
D'altra banda, també surten a la llum tensions ocultes que treuen el cap sense demanar permís quan menys ens ho esperem.
Sigui com sigui, l'arribada d'un bebé, mai ens deixa indiferents.
De la mateixa manera, quan algú estimat, amic, conegut...ens deixa, també se`ns remenen coses per dintre que no fan referència només a la pena i l'enyorança.
Encara més és així quan qui se'n va és un bebé sa.
Totes dues són cares de la mateixa moneda...
En aquests moments ens afrontem a lo inexplicable, al sense sentit més gran del món.
a la incapacitat màxima.
Al silenci....
L'acompanyament en aquests moments és tant necessari!
tot i que moltes vegades no estem receptius a que ningú extern entri a la nostra cova del dolor.
Certament, poc podem dir a una mare que ha perdut una part importantíssima d'ella mateixa.
Explicacions i teories en podem trobar a cabassos i de molt diverses però cap omplirà el buit que aquest
fill o filla ha deixat.
Afortunadament, quan arribi el moment, la família trobarà bons professionals especialistes en aquests casos que els portaràn pels camins per sortir de la cova i poder així deixar que el nou sol els torni a escalfar el cor.
En memòria de l'Èlia, sol de la seva mare l'Ester, que va tornar a l'origen un matí d'estiu.
Al Jordi que les sosté en la seva enyorança.
No hay comentarios:
Publicar un comentario